Giò sul fuund del laagh gh'è un pianoforte,
el sona léger e continuo per ruzzà i und in söe la riva,
la prima unda la porta i sogn,
la segunda le utopie da realizzare,
la terza, la voeja de turnà a cà...
In del cieel gh'è la loena,
pallida sciura de la nocc,
la paar nàa foolc, o un seghezz,
n’a quai völta gh'è tϋca vees inscì per taya i nigul,
per faas on post douve vardà giò, una fenestra per vedè…
ma i nigul se fan mea mal quand che i véegnen taya,
scapèen, se giustèen, rinasèen,
coume le cϋe de le luserte…
e lè in mèez ghe seem num che vivum sti noster vit,
count i stremizzi, count la gioia e la speranza…
e na quai disillusion,
e tϋc el reest,
l'è vita che scour
de fianch de la nòosta
...e negòot d'olter
Nessun commento:
Posta un commento