venerdì 29 gennaio 2010

Fra l'acqua e il cielo

Giò sul fuund del laagh gh'è un pianoforte, el sona léger e continuo per ruzzà i und in söe la riva,
la prima unda la porta i sogn,
la segunda le utopie da realizzare, la terza, la voeja de turnà a cà... In del cieel gh'è la loena,
pallida sciura de la nocc, la paar nàa foolc, o un seghezz, n’a quai völta gh'è tϋca vees inscì per taya i nigul, per faas on post douve vardà giò, una fenestra per vedè… ma i nigul se fan mea mal quand che i véegnen taya, scapèen, se giustèen, rinasèen, coume le cϋe de le luserte… e lè in mèez ghe seem num che vivum sti noster vit, count i stremizzi, count la gioia e la speranza… e na quai disillusion, e tϋc el reest, l'è vita che scour
de fianch de la nòosta
...e negòot d'olter

Nessun commento:

Posta un commento